Com 9ª entrada del bloc, parlaré de la charla que ens van fer fa una setmana. Tracta de la llengua catalana, just la llengua d'on vivim.
Se explica en 9 Plafols
Plafol
1 - Documents anteriors al segle XX.
Els
romans van desembarcar a Empuries el 218 aC. Van trobar unas tribus com:
Laietants, ceretants etc.. que parlaban l’iberic. La llengua dels romans es va
extendre per tota la península, perque pensaban que parlar llatí era un honor.
La
llengua llatina parlada va anar agafant importancia, per tot l’imperi d’occident
l’any 476. La gent parlava un llatí molt
peculiar i diferent al de les esglesies.
A
l’epoca de Carlemany (VIII-IX) es va fer un gran esforç perque el llatí es
tornés a escriure amb correcció. L’Hegemonia progresiva del comptat posara les
vases del catala i l’elevara al rang d’oficial a costa del llatí.
Al
segle XII la llengua catalana es troba ja basicament unificada. El llatí
continua sent l’unica llengua culta fins al segle XII l’unica que es considera
digna d’aprendre.
Del
segle XII al segle XV el cátala s’obra pas en la prosa i deixa al llatí cada cop
mes arrinconat.
El
catala es mante fins al segle XVIII com una llengua del poble, i el castella es
adoptat per l’aristocracia, i es usat per coses publiques importants: discursos
politics, la predicacio, teatre, etc.
Plafol 2 - Fins als anys trenta (Administració).
Al inici del segle fins a l´any 1939 no ha de ser
considerat només com el de la normalització idiomática dut a terme per Pompeu Fabra
als paisos Catalans.
Fins l’any 1936,els calculs mes fidedignes donen la xifra
d’unes 1.200 publicacions periodistiques editades en llengua catalana.
El general M.Prima de Rivera proclama la Dictadura el 13
de setembre de 1923.Era sota aquestes consigues que la
Mancomunitat,transcorregut un temps,defet queda dissolta.Es prohibi la llegua
catalana a les escoles i en actes públics,foren destituits dels Ajuntaments els
alcades, foren nomenats per Real Orden.
Plafol 3 - Després dels anys quaranta (Administració).
Mentre
les autoritats franquistes declaraven que més d´un miler de Mestres catalans de
primer ensenyament quedarien excloses del Magisteri, el “Ministerio de
Educación Nacional”disposa que fossin enviats al Principal Mestres no
catalans, procedents especialmente de Castellá i Extremadura.D´aquesta
manera començava una invasió de Mestres no catalans.
La
llei promulgada pèl govern franquista, el 5 abril de 1938, en ocupar les tropes
franquistes el territori catalá, deixava sense efectes l´Estatut
d´Autonomo de Nuria, l´any 1932.
La
llengua catalana era condemnada a desapareixer del govern i al Parlament de
Catalunya, els quals quedavan suprimits; de l´administració de pública, de
l´administració de justicia; de l´ensenyament primari, secundari tècnic; de
l´ensenyament i la vida universitarìa.
Plafol 4 - Fins al anys trenta (Entitats).
Els franquistes prohibeixen el català, les publicacions en català i
s’obliga a substituir totes les denominacions existents en català per altres en
castellà.
Plafol 5 - Després dels anys quaranta (Entitats).
Quant va començar la II República, el català retorna amb molta força.
Aprincipis del segle XX havia augmentat l’escolarització del castellà, cosa
que era mes preocupant. Però hi havia gent que ajudava a les escoles amb el
català la primera disposició de la república a favor de l’ensenyament, del
principat fou el decret del bilingüisme signat per Marcel·lí Domingo. Volien
fer que el català s’aprengués a pàrvuls i primària, però la república nomes, va
permetre el català en Batxillerat
Plafol 6 - Fins als anys trenta (Document familiars).
Fins
als anys trenta, en el ámbit familiar hi había documentació relacionada amb la
gestió del patrimoni, transmissió de bens familiars, i altres documents
administratius. En la correspondencia privada, a finals del segle XIX,
apareixen les targetes postals, i amb elles recordatoris amb fotografíes i les
estampes
Plafol 7 - Després dels anys quaranta (Documents familiars).
Després
del anys quaranta, la documentació en català es redueix, pero entre famílies es
manteneix la llengua a través de documents familiars.
Plafol 8 - Autors vicentins.
Joan
Martí Trenchs: Va ser el fundadorde la casa Martí i francisca
Trenchs. Era periodista hi ha l'any1879 va tenir el primer exit al diari
"Lo borinot" També Va treure altres edicions com: "Lo crit
d'Espanya" i "Lo crit de la patria"
Narcís
Lunes i Boloix: Els seus primers escrits es van publicar a la
revista"Local, pau i treball" i als 20 anys es va presentar als jocs
florals de Malgrat de Mar. Es dedicava a la poesia i al teatre. Obres
com: "intimes", "canço de tots els vents" i "Ales al
vent" son molt reconegudes a Espanya hi ha l'extranger, Aquestes obres de
teatre es van veure al centre catolic vicentí.
Plafol 9 - Normalització lingüística.
La
normalització lingüística consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques
de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes
condicions “externes” canviants. És un procés que intenta afavorir que la
llengua que ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes
les seves potencialitats, recuperi l'estatus i incorpori elements que li
permetin construir un instrument de comunicació i de cultura.
 |
| PQPI-PTT Sant Vicenç dels Horts. |
Ens van explicar que la llengua catalana, estava molt abans que el castellá (procedent del llatí). Que, el que ens diferéncia, es el lloc d'on venim, vivim, y les arrels. Y si es diu Catalunya, es per la história de la nostre terra, qui lluitaría per un terra que no es seva? LLuitem per estar units, no per necesitats humanes ...
